Els gèneres literaris: definició i utilitat didàctica

Els gèneres literaris són els diferents grups o categories en què podem classificar les obres literàries atenent al seu contingut. La retòrica clàssica els ha classificats en tres grups importants: Narratiu, Líric i Dramàtic.

La gran majoria de les obres responen a un d'aquests tres grans gèneres, però cal prendre en compte que les obres literàries es realitzen en diferents èpoques i, a voltes, no se circumscriuen a un d'aquests tres grans gèneres. Per açò, existeixen uns altres que s'han classificat com a subgèneres literaris.

Segons Bordieu (2002), els gèneres són institucions literàries, perquè cada text està codificat per una sèrie de conveccions soci-institucionals definides pel camp literari, és a dir per un sistema d'agents (editors, premsa especialitzada, jurat de certàmens, autors…) i regit per interessos i valors que li són propis (originalitat…). En aquest sentit, l'autor ha de tenir en compte aquestes regles, ja siga per a emmotlar-se a ells, per a rebutjar-los o modificar-los.

Una gran dificultat és que no se sol reconèixer els gèneres literaris com a pràctiques socials, la qual cosa allunya bastant l'anàlisi d'aquests com a mostres autèntiques de llengua. Els gèneres literaris estan essencialment associats a un sistema lingüístic no funcional, desconnectat del llenguatge present en les interaccions quotidianes. 

Segons Mendoza (2004), el gènere literari adquireix importància ,també, en l'ensenyament de llengües estrangeres perquè a més de complir les seues finalitats lúdiques i estètiques, pot assumir altres papers en la formació de l'alumne, ja que porta amb ell un valor cultural, pragmàtic i sociolingüístic. Possibilita que l'alumne perfeccione una sèrie d'elements que li condueixen al domini ampli de la llengua fique com per exemple: desenvolupar l'habilitat lectora; ampliar el domini del lèxic; tenir accés als diversos registres lingüístics; perfeccionar l'habilitat d'escriptura; propiciar debats significatius que auxilien el desenvolupament de l'habilitat oral, entre altres avantatges.

Van Dijk (1987) garanteix que determinat text funciona o no com a literari segons les convencions socials i històriques, que poden canviar depenent del temps i de la cultura. Així, determinades estructures narratives poden caracteritzar tant un conte literari com un relat sobre el quotidià; algunes estructures mètriques poden aparèixer bé com a text literari, bé com no literari; alguns procediments específics pertanyen tant a la poesia o els recursos retòrics com a un anunci publicitari, etc. És a dir, no solament l'estructura del text determina que aquest siga o no literari, també les estructures dels respectius contextos de comunicació.

Els gèneres literaris remeten a unes coordenades espai-temporals concretes. Els elements constitutius de cadascun d'ells evolucionen al llarg dels segles.

Així, tenim tres grups que formen els gèneres literaris:

El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza perquè es relaten històries imaginàries o fictícies (successos o esdeveniments) que constitueixen una història aliena als sentiments de l'autor. Encara que siga imaginària, la història literària presa els seus models del món real. Aquesta relació entre imaginació i experiència, entre fantasia i vida és el que li dóna un valor especial a la lectura en la formació espiritual de la persona.

En una narració el món és també artísticament real, però no existeix vertadera i exteriorment, sinó que és creat a través del llenguatge; és a dir, el món narratiu és un món inventat. Aquest món creat està format per personatges, esdeveniments, lloc i temps en què succeeixen els fets.

La poesia pertany al Gènere Líric perquè aquest gènere es refereix al món dels sentiments i emocions, és a dir, a la influència i repercussió de la realitat en l'esperit de l'home, en el món interior de l'escriptor, la qual provoca en ell un estat anímic o emoció única. Al gènere líric pertanyen totes les obres escrites en vers o prosa en les quals s'expressen sentiments i emocions íntimes, individuals, personals. D'acord a açò, les obres líriques, entre elles la poesia, tenen un caràcter subjectiu perquè mostren sentiments i emocions personals.
Una poesia, a més de les dues característiques nomenades anteriorment, deu també tenir certa sonoritat especial i ritme.

El gènere dramàtic és aquell que representa algun episodi o conflicte de la vida dels éssers humans per mitjà del diàleg dels personatges.
La paraula dramàtic prové de “drama”; aquesta paraula correspon al nom genèric de tota creació literària en la qual un artista anomenat dramaturg concep i desenvolupa un esdeveniment dins d'un espai i temps determinats. Els fets es refereixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà. Una característica essencial és l'acció.
El que succeeix en l'obra no està descrit ni narrat ni comentat directament pel dramaturg, sinó vist per l'espectador. L'obra està escrita, però el principal en ella és el que ocorre (a causa d'açò, existeixen obres dramàtiques sense paraules, o siga mudes, en les quals s'utilitzen gestos i actituds que expressen el conflicte). L'obra dramàtica ha sigut creada per a ser representada o interpretada per actors enfront d'un públic, podent estar escrita en prosa o en vers o combinant a tots dos.