Activitat conte

LA CAPUTXETA VERMELLA

Sóc Maria, la mare de caputxeta vermella. La meua filla és molt bonica i fa poc de temps que li he fet una capa amb caputxeta de color vermell, d´ací ve el seu nom.
Aquest matí, li he manat a la meua filla que vaja a casa de l'àvia a portar uns aliments: fruites dolces, uns pastissos i uns formatgets. Abans de res, li he advertit una i mil voltes que en mig del bosc on viu l'àvia, també viu el llop, així que no ha d'entretenir- se i per descomptat no parlar amb ningú.

Caputxeta agafa el cistell i se’n va al bosc a casa de la seua àvia. Comença a agafar floretes que es va trobant, mira els arbres i les papallones, es queda encantada amb els ocells.... i de sobte apareix el llop!! El llop li pregunta a la meua filla que on es dirigeix i ella li respon que va a visitar a l'àvia i que no el té por per molt pelut i feroç que siga.

Però, el llop pensa que podria fer un bon àpat si se la menja i es torna cap a casa de l'àvia, li pica a la porta i aquesta pensant-se que era la meua filla li obri la porta i el llop se la menja feroçment. El llop es vesteix amb la roba de l'àvia (es posa les seues ulleres i la còfia), es fica dins del seu llit tapat fins al nas esperant que arribe caputxeta.

Quan caputxeta arriba troba la porta mig oberta i entra, en veure-la li pregunta que per què té els ulls tan grans. El llop li respon que és per a veure- la millor. Després li pregunta que quines orelles més grans que té, al que aquest li respon que són per a sentir- la millor. Per últim, li pregunta per què té les dents tan grosses. El llop li respon que són per a menjar-se-la millor. Pronunciant aquestes últimes paraules, el llop es llança damunt de la meua filla.

Encara sort que per allí passejava un caçador i en sentir els crits de caputxeta va acudir ràpidament i amb un gabinet va obrir la panxa del llop i va salvar a caputxeta i a l'àvia.
El caçador, l'àvia i caputxeta li donen una segona oportunitat al llop i aquest tot penedit i plorant va prometre canviar i convertir-se en una bona persona.

Quant als canvis que he fet al text trobem:

-Canvi del temps verbal: el conte original esta en pretèrit perfecte i ara esta en present.
-Canvi de narrador: ara és intern (homodiegètic), intervé en la història (n'és un dels personatges, en aquest la mare de caputxeta vermella) i fa servir la primera persona.

-He suprimit els diàlegs.

-Canvi del final.

-Moralitat canviada (donar una segona oportunitat).

Altres gèneres literaris

L´àlbum il·lustrat

L'àlbum il·lustrat és aquella obra en la qual les imatges tenen un paper fonamental, estan seqüenciades i formen un conjunt comunicacional i en què, per tant, la diferència és que l'àlbum explica una història i presenta una ficció, mentre que el llibre d'imatges no ho fa. A més i, d'altra banda, l'àlbum il·lustrat s'agrupa en dues formes bàsiques: pot explicar històries solament amb imatges o bé fondre el codi visual amb el textual, açò és, combinar il·lustració i codi escrit.

Segons Teresa Durán (2000) que és una escriptora i il·lustradora, destaca per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en la creació com en la investigació i la docència:  (…) la gran diferència entre un llibre il·lustrat i un àlbum rau en qui porta el pes narratiu. Quan la imatge és imprescindible per entendre qui fa què, com, quan i per què; quan, observant- la, podem fer-nos una idea cabal i fiable de la història o de l’anècdota narrada, explícitament o implícita, i quan, analitzantla, podem apreciar com i per què aquell discurs icònic ens expressa el que ens expressa, aleshores estem davant d’un àlbum.

La línia que separa els àlbums d’altres tipus de llibres que compten amb il·lustracions és molt fina.

Quant a les il·lustracions, estan molt lligades a l'argument en aquesta història i s'ordena d'acord amb un ordre molt definit: cada seqüència o unitat narrativa té la seua pròpia il·lustració.

Analitzant algunes de les definicions que ens ofereixen prestigiosos autors, es poden extreure les peculiaritats de l’àlbum il·lustrat, les que el fan tan especial:

· Té format de llibre.

· Integra dos codis diferents en un sol objecte: el codi lingüístic i el codi visual.

· La imatge/il·lustració és imprescindible per entendre la història que es conta. Pot tenir diferents tipus de relació amb el text que acompanya: pot anar més enllà del text, pot explicar el contrari del que ens diu el text…

· El text i la il·lustració tenen un lligam molt especial: col·laboren junts per explicar la història.

· Tots els elements que conformen l’àlbum en expliquen la història que conté: el format, la mida, el color, la tipografia que utilitza… és com una gran orquestra que necessita de tots els músics per poder tocar una simfonia.

La temàtica del àlbums il·lustrats és molt àmplia. Gràcies a aquestes obres, els xiquets i les xiquetes poden aprendre sobre temes per exemple del transcurs de la vida com: la dona/home (repartiment de responsabilitats), l´amistat, la separació dels pares... o temes relacionats amb els sentiments, actituds, malalties... com l´amor i l´enamorament, les pors o la tristesa entre altres.

Els llibres il·lustrats i els àlbums des del punt de vista de l’educació visual, del llenguatge escrit  i de les temàtiques que tracten, tenen un gran potencial pedagògic.

Per a aquest tipus de gènere he proposat que es treballe un total de quatre classes.

Està destinat per a alumnes de segon cicle de primària, en concret, per a tercer de primària.

El nombre d´alumnes idoni per fer aquest tipus d´activitats seria al voltant de uns 25 alumnes per classe.

La primera activitat seria introduir el concepte de àlbum il·lustrat. Què és? Exemples, quines condicions ha de tindre per a que es considere un àlbum il·lustrat…

En aquesta primera classe veuran sobre tot exemples d´àlbums il·lustrats, diverses temàtiques, de diversos autors…

El professor es podrà ajudar d´internet per ensenyar-los exemples.

Un exemple d´àlbum il·lustrat seria el següent:

Exemple d´àlbum il·lustrat: "Em dic Eduard Toldrà"

A la segona classe, l´activitat és farà en un principi a la biblioteca de l´escola. Els alumnes es disposaran formant un cercle al voltant del professor per a que tots puguen veure les il·lustracions i escoltar amb claredat el relat que els conta el professor.

Abans de començar a llegir-lo es podrien plantejar una serie de preguntes tan sols veient les il·lustracions com: De què penseu que anirà el llibre? Podeu observar que aparega algun personatge? A continuació el professor mostrarà als alumnes la il·lustració, els llegirà el text i els tornarà a mostrar la imatge.

I es que, llegir al costat de persones que per a l’alumne són importants, i compartir estones agradables de conversa al voltant de la lectura, afavoreixen el gust per llegir i els hàbits lectors dels alumnes: parlar d’allò que s’ha llegit amb altres persones els permet entrar “dins” del relat i anar teixint el seu coneixement literari.

Una altra proposta per al tercer dia seria ensenyar als alumnes les il·lustracions d´un llibre i una vegada ja sabem què és un àlbum il·lustrat i en què consisteix, que els alumnes creen ells una historieta relacionada amb les imatges que troben. Se´ls avaluaria la seua originalitat i la correcta expressió a l´hora d´escriure.

Per últim, una altra activitat per al quart dia seria fer ells el seu propi àlbum il·lustrat. Per fer aquesta activitat es necessitaria alguna classe de l´assignatura de educació plàstica per a que ells puguen anar dibuixant les il·lustracions del seu àlbum.

Podran utilitzar qualsevol tipus de tècnica (llapis de colors, ceres, aquarel·les...) i per descomptat, la temàtica no serà establerta, és a dir, tindran lliure elecció per així deixar via lliure a l´alumne per a la seua imaginació.

Amb estes activitats el que es pretén és que els xiquets s'acosten al gènere dels àlbums il·lustrats, sàpien en què consistixen, vegen alguns exemples i que desenvolupen la seua imaginació tant per a inventar una història com per a dibuixar-la.

Els gèneres literaris: definició i utilitat didàctica

Els gèneres literaris són els diferents grups o categories en què podem classificar les obres literàries atenent al seu contingut. La retòrica clàssica els ha classificats en tres grups importants: Narratiu, Líric i Dramàtic.

La gran majoria de les obres responen a un d'aquests tres grans gèneres, però cal prendre en compte que les obres literàries es realitzen en diferents èpoques i, a voltes, no se circumscriuen a un d'aquests tres grans gèneres. Per açò, existeixen uns altres que s'han classificat com a subgèneres literaris.

Segons Bordieu (2002), els gèneres són institucions literàries, perquè cada text està codificat per una sèrie de conveccions soci-institucionals definides pel camp literari, és a dir per un sistema d'agents (editors, premsa especialitzada, jurat de certàmens, autors…) i regit per interessos i valors que li són propis (originalitat…). En aquest sentit, l'autor ha de tenir en compte aquestes regles, ja siga per a emmotlar-se a ells, per a rebutjar-los o modificar-los.

Una gran dificultat és que no se sol reconèixer els gèneres literaris com a pràctiques socials, la qual cosa allunya bastant l'anàlisi d'aquests com a mostres autèntiques de llengua. Els gèneres literaris estan essencialment associats a un sistema lingüístic no funcional, desconnectat del llenguatge present en les interaccions quotidianes. 

Segons Mendoza (2004), el gènere literari adquireix importància ,també, en l'ensenyament de llengües estrangeres perquè a més de complir les seues finalitats lúdiques i estètiques, pot assumir altres papers en la formació de l'alumne, ja que porta amb ell un valor cultural, pragmàtic i sociolingüístic. Possibilita que l'alumne perfeccione una sèrie d'elements que li condueixen al domini ampli de la llengua fique com per exemple: desenvolupar l'habilitat lectora; ampliar el domini del lèxic; tenir accés als diversos registres lingüístics; perfeccionar l'habilitat d'escriptura; propiciar debats significatius que auxilien el desenvolupament de l'habilitat oral, entre altres avantatges.

Van Dijk (1987) garanteix que determinat text funciona o no com a literari segons les convencions socials i històriques, que poden canviar depenent del temps i de la cultura. Així, determinades estructures narratives poden caracteritzar tant un conte literari com un relat sobre el quotidià; algunes estructures mètriques poden aparèixer bé com a text literari, bé com no literari; alguns procediments específics pertanyen tant a la poesia o els recursos retòrics com a un anunci publicitari, etc. És a dir, no solament l'estructura del text determina que aquest siga o no literari, també les estructures dels respectius contextos de comunicació.

Els gèneres literaris remeten a unes coordenades espai-temporals concretes. Els elements constitutius de cadascun d'ells evolucionen al llarg dels segles.

Així, tenim tres grups que formen els gèneres literaris:

El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza perquè es relaten històries imaginàries o fictícies (successos o esdeveniments) que constitueixen una història aliena als sentiments de l'autor. Encara que siga imaginària, la història literària presa els seus models del món real. Aquesta relació entre imaginació i experiència, entre fantasia i vida és el que li dóna un valor especial a la lectura en la formació espiritual de la persona.

En una narració el món és també artísticament real, però no existeix vertadera i exteriorment, sinó que és creat a través del llenguatge; és a dir, el món narratiu és un món inventat. Aquest món creat està format per personatges, esdeveniments, lloc i temps en què succeeixen els fets.

La poesia pertany al Gènere Líric perquè aquest gènere es refereix al món dels sentiments i emocions, és a dir, a la influència i repercussió de la realitat en l'esperit de l'home, en el món interior de l'escriptor, la qual provoca en ell un estat anímic o emoció única. Al gènere líric pertanyen totes les obres escrites en vers o prosa en les quals s'expressen sentiments i emocions íntimes, individuals, personals. D'acord a açò, les obres líriques, entre elles la poesia, tenen un caràcter subjectiu perquè mostren sentiments i emocions personals.
Una poesia, a més de les dues característiques nomenades anteriorment, deu també tenir certa sonoritat especial i ritme.

El gènere dramàtic és aquell que representa algun episodi o conflicte de la vida dels éssers humans per mitjà del diàleg dels personatges.
La paraula dramàtic prové de “drama”; aquesta paraula correspon al nom genèric de tota creació literària en la qual un artista anomenat dramaturg concep i desenvolupa un esdeveniment dins d'un espai i temps determinats. Els fets es refereixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà. Una característica essencial és l'acció.
El que succeeix en l'obra no està descrit ni narrat ni comentat directament pel dramaturg, sinó vist per l'espectador. L'obra està escrita, però el principal en ella és el que ocorre (a causa d'açò, existeixen obres dramàtiques sense paraules, o siga mudes, en les quals s'utilitzen gestos i actituds que expressen el conflicte). L'obra dramàtica ha sigut creada per a ser representada o interpretada per actors enfront d'un públic, podent estar escrita en prosa o en vers o combinant a tots dos.

Recomanació llibre de l´ectura

 Una escola blanca que s´obri i mai no es tanca

 Vicent Pardo

Reflexió 4a SAC

Reflexions sobre l´activitat de la 4a SAC

La darrera setmana del 20 al 24 d´abril es va celebrar a la facultat de magisteri la quarta setmana d´activitats complementàries. Com succeeix totes les vegades que s´organitzen aquests tipus d´activitats, el ventall de possibilitats per a elegir és molt extens. Jo i molts dels meus companys elegirem l´activitat proposada per la nostra professora de Formació Literària Nuria Olmos, que va ser a la seua hora normal de classe.

Aquesta activitat estava relacionada amb aprenentatges i interpretacions teatrals per mitjà de gestos, moviments corporals..., tant a nivell individual com a col·lectiu.

Primer de tot, començàrem a classe estirant els músculs, movent els braços, preparant el cos per a interpretar la història  que anàvem a començar més endavant. A aquesta classe ens tocava interpretar els sentiments de la xiqueta Dorothy Gale, protagonista de l´obra El maravilloso mago de Oz. Una vegada conegut el que havíem d´interpretar passarem a realitzar l´activitat al pati de la facultat. Mentre baixàvem ja estàvem ficats al paper de la protagonista i havíem de manifestar la seua alegria mitjançant gestos i moviments.

Una vegada al pati, havíem de realitzar diverses activitats, la gran majoria d´elles grupals, bé per parelles, per grups de quatre o cinc persones o per grans grups en el que ens dividíem la classe en dos. Algunes d´aquestes interpretacions eren per exemple fer una escultura amb el cos d´un company, el qual devíem acariciar per a que es mantinguera la postura que volíem. Altra, per grups de quatre o cinc, havíem d´interpretar en conjunt un sentiment que ens anava dient la professora i la resta de la classe havia d´endevinar quin sentiment era el que estàvem interpretant per mitjà del nostre cos. Una altra interpretació va ser per grupets un poc més nombrosos, en la qual devíem imitar el moviment d´algun utensili o ferramenta. Per últim, ens dividirem la classe en dos grups i haguérem d´imitar en conjunt un cotxe per una banda i un túnel de llavat per l´altra. El grup que feia de cotxe havia de passar per les persones que feien de túnel i després intercanviàrem els papers. La veritat és que vam riure moltíssim fent aquestes interpretacions. L´enginy i la gràcia dels grups per interpretar a parer seu els exercicis va fer de la classe una experiència molt enriquidora a la vegada que divertida.

Per acabar, pujàrem a la classe i l´últim que quedava per fer era relaxar el nostre cos. Amb ajuda de música, tancàrem els ulls, recolzàrem el nostre cap sobre les motxilles i amb les paraules de Núria va resultar una tasca molt complicada no quedar-se adormit.

En definitiva, amb aquesta activitat hem pogut apropar-nos al món de la interpretació, que com a futurs mestres, és una tasca molt important per a transmetre´ls, ensenyar-los i mostrar-los qualsevol sentiment (alegria, por, tristor...), paraules o objectes que no coneixen, fer-los posar-se en la pell d´un personatge literari, etc. També amb aquest tipus d´exercicis, els alumnes aprenen a fer obres teatrals o escenes de llibres que els han agradat mentre llegien. A més, és una activitat que fomenta la cooperació entre els companys ja que en molts dels exercicis es necessita l´ajuda d´una o més persones per a realitzar la interpretació. És per això que aquesta és una activitat molt completa que tots deuríem de conèixer com a futurs docents.

Alejandro Verdeguer Lizcano

Recomanació d´un llibre de lectura

                               
                                     
                                             

Reflexió 3a SAC

REFLEXIONS SOBRE L´ACTIVITAT DE LA 3a SAC

-Taller de realització de blogs educatius

El passat dia 5 de març realitzem una activitat que consistia en un taller de realització de blogs educatius impartit pel professor Remigi Morant. Tant els meus companys com jo, decidirem anar a aquest taller perquè són ja diverses assignatures en les quals ens estan demanant fer blogs i fer diferents exercicis en ells. Aquesta activitat es va realitzar a l'aula d'informàtica, la qual cosa ens va ajudar a provar les coses al mateix moment en què el professor anava explicant.

L'activitat va començar explicant-nos quins passos calia fer per a crear un nou blog, Nosaltres férem tota l'activitat utilitzant el portal Blogger, que és el sistema per a fer blogs de Google. Aquest és el més intuïtiu i el més fàcil d'utilitzar. Com la gran majoria dels alumnes assistents a aquesta activitat érem companys de classe, ja tots teníem el nostre blog creat i açò va facilitar les coses perquè el professor avançara. Va començar a explicar com podíem modificar-lo, crear noves pàgines, afegir-li elements que decoraren el blog, etc. A més vam veure com afegir vídeos en les noves entrades del blog i alinear les oracions a baix, que segons ens va explicar Remigi, moltes vegades solen donar problemes i hi havia que modificar el text per mitjà de l´HTML. També ens va estar explicant com posar-li música de manera que quan una persona entra al blog pot escoltar les cançons que tu has posat prèviament. En definitiva, a banda d'explicar-nos i resoldre'ns els dubtes que havíem trobat mentre creàvem el blog per a l'assignatura de formació literària per a mestres, ens va ensenyar a fer del blog un espai creatiu i divertit que podíem modificar al nostre gust.

Aquesta activitat em va semblar molt interessant, ja que com a futurs professors hem de saber com fer un blog, conéixer les diferents possibilitats que existeixen per a modificar-lo i fer del blog un lloc en el qual els xiquets puguen trobar el que cerquen de forma senzilla i clara, a més de poder fer aquest aprenentatge d'una forma més lúdica.

Autobiografia literària

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA

El meu primer contacte amb la literatura, i amb açó no vull dir la primera vegada que em van llegir un llibre o em vaig acabar per mi soles un conte, sinó la primera vegada que realment em va agradar el fet de triar un llibre i gaudir de la lectura. Va ser fa uns catorze o quinze anys, seria aproximadament en el primer any o segon de primaria quan la meua professora va organitzar una excursió fora del centre escolar per anar a una biblioteca del poble i passar-hi la vesprada en ella. Prèviament a això, ens va estar explicant què era una biblioteca, ja que pocs havíem anat abans a una i ens van explicar les normes que es devia complir quan estiguérem dins i que en anar-nos ens deixaria triar un conte o una revista que posteriorment hauríem de tornar en quinze dies. Va ser una experiència nova que mai havíem fet i per això la il·lusió i les ganes van ser insuperables. Arribàrem a la biblioteca, triàrem el conte que més ens havia agradat i fins que es va fer l'hora de tornar al col·legi vam estar en la biblioteca, asseguts en petits grups, llegint cada un el llibre que havia triat.

En aquesta època l'interès pels llibres o contes anava en augment i açò era una cosa generalitzada entre tots els companys, però desgraciadament, no va continuar molt de temps.

Una altra experiència que es realitzava en tercer i quart de primària i que des del meu punt de vista era molt positiva, era el que es denominava “taula lectora”. Consistia que cada vegada que llegíem un llibre ens posàvem un "gomet" verd, d'aquesta forma es motivava i es premiava la lectura i hi havia certa competència entre els alumnes per a veure qui aconseguia llegir més. També destacar que la gran majoria de llibres que llegíem eren d'elecció pròpia, sempre que compliren els requisits que marcava la professora, i açò feia que augmentaren les ganes de llegir. 

Durant tot el període d'Educació Infantil i Primària destacaria el gran treball dels professors per a intentar inculcar-nos el gust per algunes de les obres més importants de la literatura. Es combinava la lectura del llibre, un posterior  treball en classe de l´obra i s´ha acabava amb les representacions teatrals a les quals solíem acudir amb assiduïtat. Aquestes representacions ens encantaven a tots i sobretot apreníem.

També durant la primària teníem una professora que tots els divendres a la vesprada, en l'hora de lectura, ens llegia poemes d'alguns dels autors més importants. Recorde a més que tots els companys de classe havíem de cercar un poema d'algun autor o fins i tot podíem inventar un i cada setmana havia de llegir-lo una persona per a la resta de la classe.

Va ser també durant la primària quan va sorgir el gust per llegir còmics de la col·lecció "Mortadel·lo i Filemó". Arran d'un aniversari, quan un familiar em va regalar un, em va agradar tant que quasi tots els dies em llegia unes pàgines del còmic. Em semblaven molt divertits i feien que la lectura no resultara avorrida.
D'aquesta època llegíem sobretot els llibres de la col·lecció Barco de vapor o llibres de l´editorial Vicens Vives dels quals tinc molt bons records amb les seues lectures.

Una vegada arribat a l´ESO, el concepte de lectura va començar a canviar. El fet que obligatòriament en cada avaluació haguérem de llegir-nos un llibre de cada assignatura (castellà, valencià, anglès i francès) que triava el professor i que no sempre era del teu gust, va convertir la lectura en una obligació. Entre els llibres que els professors manaven llegir i que sí em van agradar estarien: En el mar hay cocodrilos de Fabio Geda, Marina de Carlos Ruiz Zafón, La catedral del mar de Ildefonso Falcones o Iacobus de Matilde Asensi. El primer d'ells ho recorde a la perfecció ja que narra la història d'un xiquet nascut a Afganistan el qual va ser abandonat per la seua mare per a evitar que els talibans ho mataren. A partir d'ací explica les peripècies per les quals va haver de passar el xiquet per a intentar sobreviure. Quant a llibres en llengua valenciana destacar: El secret de l´alquimista de Francesc Gisbert o L´illa de l´holandès de Ferran Torrent. Per últim, pel que fa als llibres en llengua estrangera, recorde llibres senzills amb moltes il·lustracions i molts d'ells eren tipus còmics que feien que la lectura fóra més fàcil.

Durant el període del batxiller la cosa no va canviar massa. Degut en gran part a l'escassetat de temps, llegia únicament allò que era manat pels professors per a les seues assignatures. Eren llibres que, personalment, la majoria de les vegades no eren del meu grat.

Finalment comentar que m'agradaven i em segueixen agradant encara avui, els llibres que comporten cert grau de suspens i llibres autobiogràfics/històrics que narren històries reals. Algun llibre d'aquest tipus que m'agradaria destacar seria el diari d'Ana Frank. D'aquest llibre ja havia sentit parlar abans, però no va ser fins al moment en què vaig visitar el museu que hi ha a Amsterdam dedicat a Ana Frank, en veure en les condicions que van haver de viure Ana, la seua família i moltíssims jueus com ella que estaven en la mateixa situació, quan vaig començar a intrigar-me per la història i a començar a llegir el llibre.

Per acabar, hem de dir que llegint es descobreixen noves experiències, permet transportar-te a mons inimaginables, traslladar-te a temps remots, reviure grandioses batalles, emocionar-te amb personatges que per fi aconsegueixen el seu amor amb una altra persona o pel contrari moren sense poder aconseguir-ho, etc. Al llarg dels anys aquest afany per llegir i descobrir històries noves ha anat disminuint. Jo crec que ha sigut motivat per diversos fets com perdre l'hàbit que intenten inculcar-te des de xicotet, l'error de convertir la lectura en una obligació i  juntament amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació ("TIC"), el que han fet que la lectura en els adolescents no tinga la importància que hauria de tindre.