Altres gèneres literaris

L´àlbum il·lustrat

L'àlbum il·lustrat és aquella obra en la qual les imatges tenen un paper fonamental, estan seqüenciades i formen un conjunt comunicacional i en què, per tant, la diferència és que l'àlbum explica una història i presenta una ficció, mentre que el llibre d'imatges no ho fa. A més i, d'altra banda, l'àlbum il·lustrat s'agrupa en dues formes bàsiques: pot explicar històries solament amb imatges o bé fondre el codi visual amb el textual, açò és, combinar il·lustració i codi escrit.

Segons Teresa Durán (2000) que és una escriptora i il·lustradora, destaca per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en la creació com en la investigació i la docència:  (…) la gran diferència entre un llibre il·lustrat i un àlbum rau en qui porta el pes narratiu. Quan la imatge és imprescindible per entendre qui fa què, com, quan i per què; quan, observant- la, podem fer-nos una idea cabal i fiable de la història o de l’anècdota narrada, explícitament o implícita, i quan, analitzantla, podem apreciar com i per què aquell discurs icònic ens expressa el que ens expressa, aleshores estem davant d’un àlbum.

La línia que separa els àlbums d’altres tipus de llibres que compten amb il·lustracions és molt fina.

Quant a les il·lustracions, estan molt lligades a l'argument en aquesta història i s'ordena d'acord amb un ordre molt definit: cada seqüència o unitat narrativa té la seua pròpia il·lustració.

Analitzant algunes de les definicions que ens ofereixen prestigiosos autors, es poden extreure les peculiaritats de l’àlbum il·lustrat, les que el fan tan especial:

· Té format de llibre.

· Integra dos codis diferents en un sol objecte: el codi lingüístic i el codi visual.

· La imatge/il·lustració és imprescindible per entendre la història que es conta. Pot tenir diferents tipus de relació amb el text que acompanya: pot anar més enllà del text, pot explicar el contrari del que ens diu el text…

· El text i la il·lustració tenen un lligam molt especial: col·laboren junts per explicar la història.

· Tots els elements que conformen l’àlbum en expliquen la història que conté: el format, la mida, el color, la tipografia que utilitza… és com una gran orquestra que necessita de tots els músics per poder tocar una simfonia.

La temàtica del àlbums il·lustrats és molt àmplia. Gràcies a aquestes obres, els xiquets i les xiquetes poden aprendre sobre temes per exemple del transcurs de la vida com: la dona/home (repartiment de responsabilitats), l´amistat, la separació dels pares... o temes relacionats amb els sentiments, actituds, malalties... com l´amor i l´enamorament, les pors o la tristesa entre altres.

Els llibres il·lustrats i els àlbums des del punt de vista de l’educació visual, del llenguatge escrit  i de les temàtiques que tracten, tenen un gran potencial pedagògic.

Per a aquest tipus de gènere he proposat que es treballe un total de quatre classes.

Està destinat per a alumnes de segon cicle de primària, en concret, per a tercer de primària.

El nombre d´alumnes idoni per fer aquest tipus d´activitats seria al voltant de uns 25 alumnes per classe.

La primera activitat seria introduir el concepte de àlbum il·lustrat. Què és? Exemples, quines condicions ha de tindre per a que es considere un àlbum il·lustrat…

En aquesta primera classe veuran sobre tot exemples d´àlbums il·lustrats, diverses temàtiques, de diversos autors…

El professor es podrà ajudar d´internet per ensenyar-los exemples.

Un exemple d´àlbum il·lustrat seria el següent:

Exemple d´àlbum il·lustrat: "Em dic Eduard Toldrà"

A la segona classe, l´activitat és farà en un principi a la biblioteca de l´escola. Els alumnes es disposaran formant un cercle al voltant del professor per a que tots puguen veure les il·lustracions i escoltar amb claredat el relat que els conta el professor.

Abans de començar a llegir-lo es podrien plantejar una serie de preguntes tan sols veient les il·lustracions com: De què penseu que anirà el llibre? Podeu observar que aparega algun personatge? A continuació el professor mostrarà als alumnes la il·lustració, els llegirà el text i els tornarà a mostrar la imatge.

I es que, llegir al costat de persones que per a l’alumne són importants, i compartir estones agradables de conversa al voltant de la lectura, afavoreixen el gust per llegir i els hàbits lectors dels alumnes: parlar d’allò que s’ha llegit amb altres persones els permet entrar “dins” del relat i anar teixint el seu coneixement literari.

Una altra proposta per al tercer dia seria ensenyar als alumnes les il·lustracions d´un llibre i una vegada ja sabem què és un àlbum il·lustrat i en què consisteix, que els alumnes creen ells una historieta relacionada amb les imatges que troben. Se´ls avaluaria la seua originalitat i la correcta expressió a l´hora d´escriure.

Per últim, una altra activitat per al quart dia seria fer ells el seu propi àlbum il·lustrat. Per fer aquesta activitat es necessitaria alguna classe de l´assignatura de educació plàstica per a que ells puguen anar dibuixant les il·lustracions del seu àlbum.

Podran utilitzar qualsevol tipus de tècnica (llapis de colors, ceres, aquarel·les...) i per descomptat, la temàtica no serà establerta, és a dir, tindran lliure elecció per així deixar via lliure a l´alumne per a la seua imaginació.

Amb estes activitats el que es pretén és que els xiquets s'acosten al gènere dels àlbums il·lustrats, sàpien en què consistixen, vegen alguns exemples i que desenvolupen la seua imaginació tant per a inventar una història com per a dibuixar-la.

Els gèneres literaris: definició i utilitat didàctica

Els gèneres literaris són els diferents grups o categories en què podem classificar les obres literàries atenent al seu contingut. La retòrica clàssica els ha classificats en tres grups importants: Narratiu, Líric i Dramàtic.

La gran majoria de les obres responen a un d'aquests tres grans gèneres, però cal prendre en compte que les obres literàries es realitzen en diferents èpoques i, a voltes, no se circumscriuen a un d'aquests tres grans gèneres. Per açò, existeixen uns altres que s'han classificat com a subgèneres literaris.

Segons Bordieu (2002), els gèneres són institucions literàries, perquè cada text està codificat per una sèrie de conveccions soci-institucionals definides pel camp literari, és a dir per un sistema d'agents (editors, premsa especialitzada, jurat de certàmens, autors…) i regit per interessos i valors que li són propis (originalitat…). En aquest sentit, l'autor ha de tenir en compte aquestes regles, ja siga per a emmotlar-se a ells, per a rebutjar-los o modificar-los.

Una gran dificultat és que no se sol reconèixer els gèneres literaris com a pràctiques socials, la qual cosa allunya bastant l'anàlisi d'aquests com a mostres autèntiques de llengua. Els gèneres literaris estan essencialment associats a un sistema lingüístic no funcional, desconnectat del llenguatge present en les interaccions quotidianes. 

Segons Mendoza (2004), el gènere literari adquireix importància ,també, en l'ensenyament de llengües estrangeres perquè a més de complir les seues finalitats lúdiques i estètiques, pot assumir altres papers en la formació de l'alumne, ja que porta amb ell un valor cultural, pragmàtic i sociolingüístic. Possibilita que l'alumne perfeccione una sèrie d'elements que li condueixen al domini ampli de la llengua fique com per exemple: desenvolupar l'habilitat lectora; ampliar el domini del lèxic; tenir accés als diversos registres lingüístics; perfeccionar l'habilitat d'escriptura; propiciar debats significatius que auxilien el desenvolupament de l'habilitat oral, entre altres avantatges.

Van Dijk (1987) garanteix que determinat text funciona o no com a literari segons les convencions socials i històriques, que poden canviar depenent del temps i de la cultura. Així, determinades estructures narratives poden caracteritzar tant un conte literari com un relat sobre el quotidià; algunes estructures mètriques poden aparèixer bé com a text literari, bé com no literari; alguns procediments específics pertanyen tant a la poesia o els recursos retòrics com a un anunci publicitari, etc. És a dir, no solament l'estructura del text determina que aquest siga o no literari, també les estructures dels respectius contextos de comunicació.

Els gèneres literaris remeten a unes coordenades espai-temporals concretes. Els elements constitutius de cadascun d'ells evolucionen al llarg dels segles.

Així, tenim tres grups que formen els gèneres literaris:

El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza perquè es relaten històries imaginàries o fictícies (successos o esdeveniments) que constitueixen una història aliena als sentiments de l'autor. Encara que siga imaginària, la història literària presa els seus models del món real. Aquesta relació entre imaginació i experiència, entre fantasia i vida és el que li dóna un valor especial a la lectura en la formació espiritual de la persona.

En una narració el món és també artísticament real, però no existeix vertadera i exteriorment, sinó que és creat a través del llenguatge; és a dir, el món narratiu és un món inventat. Aquest món creat està format per personatges, esdeveniments, lloc i temps en què succeeixen els fets.

La poesia pertany al Gènere Líric perquè aquest gènere es refereix al món dels sentiments i emocions, és a dir, a la influència i repercussió de la realitat en l'esperit de l'home, en el món interior de l'escriptor, la qual provoca en ell un estat anímic o emoció única. Al gènere líric pertanyen totes les obres escrites en vers o prosa en les quals s'expressen sentiments i emocions íntimes, individuals, personals. D'acord a açò, les obres líriques, entre elles la poesia, tenen un caràcter subjectiu perquè mostren sentiments i emocions personals.
Una poesia, a més de les dues característiques nomenades anteriorment, deu també tenir certa sonoritat especial i ritme.

El gènere dramàtic és aquell que representa algun episodi o conflicte de la vida dels éssers humans per mitjà del diàleg dels personatges.
La paraula dramàtic prové de “drama”; aquesta paraula correspon al nom genèric de tota creació literària en la qual un artista anomenat dramaturg concep i desenvolupa un esdeveniment dins d'un espai i temps determinats. Els fets es refereixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà. Una característica essencial és l'acció.
El que succeeix en l'obra no està descrit ni narrat ni comentat directament pel dramaturg, sinó vist per l'espectador. L'obra està escrita, però el principal en ella és el que ocorre (a causa d'açò, existeixen obres dramàtiques sense paraules, o siga mudes, en les quals s'utilitzen gestos i actituds que expressen el conflicte). L'obra dramàtica ha sigut creada per a ser representada o interpretada per actors enfront d'un públic, podent estar escrita en prosa o en vers o combinant a tots dos.

Recomanació llibre de l´ectura

 Una escola blanca que s´obri i mai no es tanca

 Vicent Pardo